Apunts d’homilia. Diumenge 4 de durant l’any A.

gener 26, 2014 Pere Apunts d'homilia.

Diumenge 4rt. de durant l’any. A.

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

==========================

>> Entrevistes amb Fid’ho.

==========================

Nota:
Aquest any 2014, aquest diumenge cau el 2 de febrer, Festa de la Presentació de Jesús al temple. Aquesta Festa té preferència sobre el diumenge.

 

1ª LECTURA.  (Sofonies 2,3.3,12-13).

Busqueu el Senyor,

tots els humils del país

que compliu els seus preceptes;

busqueu la bondat,

busqueu la humilitat.

Potser així quedareu protegits el dia rigorós del Senyor.

Deixaré en el teu país un poble humil i pobre.

La resta d’Israel buscarà refugi en el nom del Senyor.

No faran injustícies ni mentiran,

no tindran una llengua enganyadora.

Podran pasturar i reposar sense que els inquieti ningú.

 

2ª LECTURA (Corintis 1,26-31).

Germans,

mireu qui sou els qui heu estat cridats:

als ulls dels homes, sou pocs els instruïts,

sou pocs els poderosos o de família noble.

Déu, per confondre els savis,

ha escollit els qui el món té per ignorants;

per confondre els forts,

ha escollit els qui el món té per dèbils

i els qui, als ulls del món, són gent de classe baixa,

gent de qui ningú no fa cas;

per destituir els qui són alguna cosa,

ha escollit els qui no valen per a res;

així ningú no pot gloriar-se davant Déu.

Però vosaltres, per obra de Déu,

teniu en Jesucrist tot el que sou,

ja que Déu ha fet d’ell la nostra saviesa,

la nostra justícia,

la nostra santedat

i la nostra redempció,

perquè, tal com diu l’Escriptura:

«Si algú es gloria, s’haurà de gloriar del Senyor.»

 

EVANGELI. (Mateu 5,1-12).

En aquell temps,

en veure Jesús les multituds,

pujà a la muntanya,

s’assegué

i els deixebles se li acostaren.

Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:

«Feliços els pobres en l’esperit:

el Regne del cel és per a ells.

Feliços els qui estan de dol:

vindrà el dia que seran consolats.

Feliços els humils:

són ells els qui posseiran el país.

Feliços els qui tenen fam i set de ser justos:

vindrà el dia que seran saciats.

Feliços els compassius:

Déu els compadirà.

Feliços els nets de cor:

són ells els qui veuran Déu.

Feliços els qui posen pau:

Déu els reconeixerà com a fills.

Feliços els perseguits pel fet de ser justos:

el Regne del cel és per a ells.

Feliços vosaltres

quan, per causa meva, us ofendran,

us perseguiran

i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies:

alegreu-vos-en i feu festa,

perquè la vostra recompensa és gran en el cel

 

LLENGUATGE.

Nota.
Les Benaurances són també llegides en la festa de Tots Sants. Allà hi podeu trobar més comentaris.

 

1. Litúrgicament estem a l’any A, que té com a evangelista preferent Mateu.
L’evangeli de Mateu, segons els experts, va ser escrit en l’àmbit d’unes comunitats cristianes formades sobretot per jueus. Potser per això, la figura de Jesús hi és presentada com un nou Moisès, el promotor (en nom de Déu) d’Israel com a Poble Escollit.

L’evangeli d’avui és el de les Benaurances, que són preàmbul del sermó de la muntanya.

En l’evangeli de Mateu les Benaurances ocupen el mateix lloc que ocupaven els 10 Manaments que va promulgar Moisès per al Poble d’Israel. Com Moisès, també Jesús “puja a la muntanya”, la qual representa el “lloc de la trobada amb Déu”.

Hi ha, però, importants diferències entre Moisès i Jesús:

-Moisès puja tot sol a la muntanya per rebre de Déu les “taules de la Llei” (Èxode 19,20 i 20,18); en canvi Jesús puja a la muntanya “i els deixebles se li acostaren”.

-Moisès “baixa de la muntanya” després de rebre la Llei per donar-la al Poble que esperava a baix; en canvi Jesús “s’asseu a la muntanya” i dóna el seu Missatge a la multitud que, se suposa, està també a la muntanya.

-Sobretot canvia el llenguatge: ja no es tracta de “manaments” sinó de “benaurances”.

2. Cal reconèixer que les Benaurances usen un llenguatge contradictori ja que en el fons venen a dir: “Feliços els infeliços”.

No obstant, aquesta contradicció és la resposta a una altra contradicció; i si, en matemàtiques, “dues negacions, afirmen”, també podem dir que “dues contradiccions, es complementen”. Aquí serveixen per anunciar una bona notícia.

3. El missatge de Jesús no va dirigit a una societat neutra, sinó a una societat contradictòria: està feta de pobres i de rics; d’esclaus i de dominadors; de persones dignes i de persones indignes; de bons i de dolents;… I la contradicció està en que, tot i haver-hi riqueses per a tothom, hi ha pobres perquè hi ha rics massa rics. Tot i que la llibertat és per a tots, alguns fan servir la seva llibertat per esclavitzar els seus companys. Tot i que la dignitat pertany a tots els éssers humans, n’hi que són declarats indignes pels que estableixen criteris injustos de valoració.

És en aquest món contradictori que Jesús declara que Déu es mostra només entre els desafavorits.

I, és clar, amb el pes de Déu al platet dels insignificants, la balança es capgira. Com ens diu St. Pau en la segona Lectura: Déu “ha escollit els qui el món té per dèbils i els qui, als ulls del món, són gent de classe baixa, gent de qui ningú no fa cas; per destituir els qui són alguna cosa…”. També Maria ja ho havia proclamat: “Derroca els poderosos del soli i exalta els humils” (Lluc 1,52).

I aquesta és el “bona notícia” de Jesús. És així com “funciona” el Regne que ell anuncia i fa present.

A les benaurances contradictòries, Mateu n’hi afegeix tres de normals (que no es troben en el text paral·lel de Lluc, 6,20): Feliços els compassius… Feliços els nets de cor… Feliços els qui posen pau… Possiblement s’intenti així que el número de les Benaurances suggereixi millor el paral·lelisme buscat amb els 10 Manaments.

4. Feliços els pobres en l’esperit…

L’expressió “pobres en l’esperit” es presta a interpretacions diverses. Potser aquí Mateu vol donar un toc de realisme: en un món dividit entre pobres i rics, pot passar que un pertanyi a la classe dels pobres, però cobejant ser ric. Serien pobres “amb esperit de rics”. En aquests casos, no es pot sentir la felicitat que Jesús proclama.

 

MISSATGE.

El missatge es podria resumir en una frase més o menys així: Feliços els infeliços, perquè, si l’accepten, tenen Déu de part seva.

RESPOSTA.

Acollir un missatge com aquest no és fàcil, ja que contradiu directament les nostres tendències més primàries. No obstant, ens obre horitzons engrescadors un cop hem descobert els projectes de Déu sobre la Humanitat. És impossible comportar-se com a fill quan encara un té esperit de servent. Però quan s’ha descobert i acceptat el do de la filiació, ja no es pot viure com a servent, i és fàcil i joiós ser fills en el Fill, encara que comporti ser feliços en un món contradictori. “Ser feliç i escampar felicitat” és la resposta lògica al fet de participar en la Felicitat de Déu.

 

PREGUNTES per al diàleg.

1. Vius feliçment, d’acord amb la teva participació en la Felicitat de Déu?

2. Ben mirat, hi ha realment alguna cosa que ens pugui impedir de debò ser feliços i escampar felicitat? Quina cosa? Per què?


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress. Designed by elogi.