(Cliqueu aquí) Diumenge, 15 de maig del 2011

maig 8, 2011 Pere Apunts d'homilia.

 

soparemausp-2.JPG

PRESENTACIÓ.

Aquests apunts estan pensats com un acompanyament d’aquells grups que preparen la trobada setmanal d’una comunitat cristiana. Per això intentaré “penjar-los” el diumenge anterior, al voltant de les 20h.

Per facilitar-ne la utilització hi estan diferenciats els següents apartats:

  1. LECTURES.
  2. LLENGUATGE.
  3. MISSATGE.
  4. RESPOSTA.
  5. PREGUNTES. (Suggeriments per al diàleg).  

 

També podeu trobar el comentari del grup del dimecres, preparat per a ser llegit directament a la celebració. Sol ser penjat el divendres. Podeu accedir-hi des de la pàgina  inici”.

 

 

4rt. de Pasqua.

Any A.  

Pere Torras.

 

 

 

A. LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Actes 2,14a.36-41).

El dia de la Pentecosta,

Pere es posà dret amb els onze,

alçà la veu i digué a la gent:

«Tot el poble d’Israel ha de saber sense cap dubte

que aquest Jesús que vosaltres vau crucificar,

Déu l’ha constituït Senyor i Messies.»

En sentir això, es van penedir de tot cor,

i deien a Pere i als altres apòstols:

«Germans, digueu-nos què hem de fer.»

Pere els va respondre:

«Convertiu-vos,

i que cadascun de vosaltres es faci batejar

en el nom de Jesús, el Messies,

per obtenir el perdó dels pecats.

Així rebreu el do de l’Esperit Sant,

ja que la promesa és per a vosaltres i els vostres fills,

i per a tots aquells que ara són lluny,

però que el Senyor, el nostre Déu, cridarà.»

Pere continuava confirmant això mateix

amb moltes altres paraules

i els feia aquesta recomanació:

«Aparteu-vos d’aquesta gent innoble.»

Els qui acceptaren la predicació de Pere es feren batejar,

i aquell dia s’afegiren a la comunitat

unes tres mil persones.

 

2ª LECTURA (1ª Pere 2,20b-25).

 

Estimats:

Si després d’obrar bé us toca sofrir,

i ho suporteu amb paciència,

això sí que té mèrit davant de Déu.

Aquesta és la vostra vocació,

ja que també Crist patí per vosaltres,

i així us deixà el seu exemple

perquè seguiu les seves petjades.

«Ell no obrava amb violència

ni tenia mai als llavis la perfídia.»

Quan l’insultaven, no responia insultant;

quan el turmentaven, no responia amb amenaces;

sinó que confiava la seva causa

a aquell que judica amb justícia.

A la creu, ell «portà» en el seu cos «les nostres culpes»,

perquè no visquem com a pecadors, sinó com a justos.

«Les seves ferides ens curaven.»

Tots vosaltres «anàveu errants

com un ramat que es dispersa»,

però ara heu tornat a aquell

que és el vostre pastor i guardià.

 

 

EVANGELI. (Joan 10,1-10).

En aquell temps, Jesús parlà així:

«Us ho dic amb tota veritat:

el qui no entra per la porta al corral de les ovelles,

sinó que salta per un altre indret,

és un lladre o un bandoler.

El qui entra per la porta és el pastor de les ovelles:

el guarda li obre la porta,

i les ovelles reconeixen la seva veu;

crida les que són seves, cadascuna pel seu nom,

i les fa sortir.

Quan té a fora totes les seves, camina al davant,

i les ovelles el segueixen, perquè reconeixen la seva veu.

Però si és un estrany, en lloc de seguir-lo, en fugen,

perquè no reconeixen la veu dels estranys.»

Jesús els parlà amb aquest llenguatge,

però ells no entengueren què volia dir.

Jesús continuà:

«Us ho dic amb tota veritat:

Jo sóc la porta de les ovelles.

Tots els qui havien vingut abans que jo

eren lladres o bandolers,

però les ovelles no en feien cas.

Jo sóc la porta.

Els qui entrin passant per mi,

se salvaran de tot perill,

podran entrar i sortir lliurement

i trobaran pasturatges.

Els lladres només vénen per robar, matar i fer destrossa.

Jo he vingut perquè les ovelles tinguin vida,

i en tinguin a desdir.»

 

B. LLENGUATGE.

SUGGEREIXO llegir aquest apartat tenint a mà

el NOU TESTAMENT o la BLÍBLIA entera

per poder buscar-hi els diferents textos.

També a través d’internet us

 podeu connectar directament a la

Bíblia Catalana Interconfessional:

 http://www.abcat.org/  (> BCI a Internet)

 

1. A vegades el missatge dels Evangelis és tan radical que no tenim altra sortida que canviar-ne el sentit o dir que no l’entenem. Això ha passat sovint amb les paraules que hem llegit avui. El mateix evangelista ens fa notar que els oients no entengueren què volia dir, tot i que Jesús havia fet servir un llenguatge extraordinàriament gràfic, concret, i basat en l’experiència diària. “El qui no entra per la porta al corral de les ovelles, sinó que salta per un altre indret, és un lladre o un bandoler”. Evidentment! Un lladre o un bandoler sempre busca el punt dèbil, inesperat, desprotegit…

 

2. Però, pel simple fet d’existir, ja entrem en la vida dels altres, i els altres entren en la nostra vida. Vivim convivint. Per tant, es tracta de veure si hi entrem per la porta o si som assaltadors; i també de veure si qui entra en la nostra vida hi entra per la porta o ens assalta per algun cantó. Assaltar vol dir entrar usant la força o l’engany, amb segones intencions, buscant només el propi interès, o en virtut de lleis o drets que pretenen “avalar” la intromissió.

 

3. Que Jesús sigui la porta de les ovelles vol dir que tenim dos espais: l’exterior, comú a tots; i l’interior, particular, personal, reservat, al qual només es pot entrar amb permís de la pròpia persona i en la mesura que ella el vulgui compartir. És un espai que ha de ser vist com a sagrat per tots els altres.

 

4. Que Jesús sigui la porta de les ovelles també vol dir que cada ovella té llibertat per entrar i sortir. Entrar i sortir de si mateixa, del món en què pot estar reclosa per les pròpies manies o per valoracions alienes. Tenir porta ens fa possible no ofegar-nos en l’aire resclosit de la nostra closca, o d’una “identitat” imposada.   

 

5. “Tots els qui havien vingut abans que jo eren lladres o bandolers”. Aquestes paraules de Jesús són duríssimes. Abans de Jesús havien vingut Moisès, els Profetes, els Reis, els Cabdills salvadors, els Mestres de la Llei… De tots ells s’afirma que eren lladres o bandolers. Terrible!

Però, quina diferència hi ha entre ells i Jesús? Doncs, que tots ells van parlar al poble situant-se per sobre del poble. Resultat? La destrossa de les ovelles. Només cal repassar la Història; només calia reconèixer la situació en què es trobava el poble.

En canvi Jesús és cent per cent poble; i es manté fidel al poble fins i tot quan el poble mateix, enganyat pels poderosos, demana la seva destrossa (crucifixió).

 

6. Amb aquesta afirmació tan dura, Jesús ens indica que hi ha una única porta de les ovelles. No hi ha cap altra manera justa d’entrar en la vida d’una altra persona que no sigui d’igual a igual, d’humà a humà. Jesús és l’Home; en ell  hem “vist” que ser humans vol dir entendre la convivència com un servei mutu per créixer junts en humanitat.

Ningú està per sobre ni per sota. La trobada amb els altres ha de ser des de la llibertat i alliberadora per les dues parts. “Podran entrar i sortir lliurement i trobaran pasturatges”.

 

C. MISSATGE.

7. Cada ovella, cada comunitat (grup espontani d’ovelles), disposa d’un espai íntim, sagrat, inviolable, i al qual es pot “entrar i sortir” només passant per la porta de la llibertat.

Es tracta d’un missatge tremendament crític amb les nostres societats; un missatge que declara injustes moltes de les relacions humanes anomenades “institucionals” (Estat, Religió, Família…).

Però és també un missatge extraordinàriament alliberador per a tots aquells que no tinguin por a la llibertat i hagin decidit mantenir-se fidels als homes.

 

D: RESPOSTA.

8. Podríem pensar en la manera de funcionar de les nostres societats, desenvolupades o no. És cert que hi ha societats democràtiques; però, de moment, la seva democràcia és purament formal, utilitzada sobretot per legitimar el poder dels Poderosos.

 

9. Però les paraules que hem llegit haurien de ser escoltades sobretot pels qui ens anomenem deixebles de Jesús. És possible que sovint ens sentim assaltats pels propis germans. Potser també sovint nosaltres som assaltadors. Per això aquest punt hauria de ser de revisió constant, tant a nivell personal com a nivell comunitari.

 

10. A nivell comunitari som corresponsables de la manera com funciona la nostra Església. Sembla evident que s’hi han incorporat formes pròpies de les societats autoritàries. Considerem normal que s’entri en la vida de les persones o de les comunitats utilitzant lleis, decrets, costums, tradicions, ritus, organització,… A vegades, fins i tot, bloquejant la consciència i la llibertat.

Ens cal fer un gir de 180 graus. Si parlem d’ovelles, ha de ser perquè tots som ovelles. Si parlem de pastors, ha de ser perquè tots som pastors. Però sempre, ovelles o pastors alliberats i alliberadors, imitadors del Pastor-model, que dóna la pròpia vida pels altres convertit en anyell pasqual. Tot el que no sigui això és “ser lladre o bandoler”.

E. PREGUNTES per al diàleg.

Aquestes preguntes no pretenen fer descobrir la resposta “correcta” sinó simplement provocar un diàleg que ajudi cada participant a anar construint la seva resposta. Poden haver-hi diverses respostes correctes.

 

1. Repassant la vostra relació amb les persones més pròximes, considereu que a vegades han abusat d’aquesta proximitat? Se us han queixat d’abusar-ne vosaltres? Dit d’una altra manera: L’amor i l’afecte vers una persona són raó suficient per “entrar” en la seva vida més enllà del que ella vol?

 

2. En coses religioses, heu renunciat a reflexionar des de la vostra consciència? Dit d’una altra manera: Religiosament parlant, us considereu persones adultes, o necessiteu que us diguin com heu d’actuar?

 

3. Us sentiu mentalment reclosos en alguna idea o sentiment que no podeu superar? Dit d’una altra manera: Experimenteu la religió com un pany posat a la vostra porta, la clau del qual no teniu vosaltres?

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress. Designed by elogi.