(Cliqueu aquí) Diumenge, 29 de maig del 2011

maig 22, 2011 Pere Apunts d'homilia.

soparemausp-2.JPG

 

 

PRESENTACIÓ.

Aquests apunts estan pensats com un acompanyament d’aquells grups que preparen la trobada setmanal d’una comunitat cristiana. Per això intentaré “penjar-los” el diumenge anterior, al voltant de les 20h.

Per facilitar-ne la utilització hi estan diferenciats els següents apartats:

  1. LECTURES.
  2. LLENGUATGE.
  3. MISSATGE.
  4. RESPOSTA.
  5. PREGUNTES. (Suggeriments per al diàleg).  

 

També podeu trobar el comentari del grup del dimecres, preparat per a ser llegit directament a la celebració. Sol ser penjat el divendres. Podeu accedir-hi des de la pàgina  inici”.

 

 

6è. de Pasqua.

Any A.  

Pere Torras.

 

 

 

A. LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Actes 8,5-8.14-17).

En aquells dies,

Felip baixà a la província de Samaria,

i predicava el Messies als de la regió.

Unànimement la gent feia cas de Felip,

després de sentir-lo i de veure els prodigis que feia:

els esperits malignes sortien de molts posseïts,

xisclant tant com podien,

i molts invàlids o paralítics recobraven la salut.

La gent d’aquella província se n’alegrà molt.
Quan els apòstols, a Jerusalem,

sentiren dir que Samaria havia acceptat la paraula de Déu,

els enviaren Pere i Joan.

Hi anaren, doncs, i pregaven per ells,

perquè rebessin l’Esperit Sant,

que encara no havia vingut sobre cap d’entre ells;

només havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor.

Pere i Joan els imposaven les mans, i rebien l’Esperit Sant.

 

 

2ª LECTURA (1ª Pere 3,15-18).

Estimats,

reverencieu de tot cor el Crist com a Senyor.

Estigueu sempre a punt per donar una resposta

a tothom qui us demani la raó de l’esperança que teniu;

però feu-ho serenament i amb respecte.

Guardeu neta la vostra consciència;

així els qui critiquen la vostra bona conducta de cristians

s’hauran d’avergonyir d’haver-ne malparlat.

Si és voler de Déu,

val més sofrir per haver obrat bé

que per haver obrat malament.

També Crist morí una vegada per raó dels pecats.

Ell, el just, va morir pels injustos, per conduir-nos a Déu.

El seu cos va ser mort,

però per l’Esperit va ser retornat a la vida.

 

 

EVANGELI. (Joan 14,15-21).

En aquell temps,

Jesús digué als seus deixebles:

«Si m’estimeu, guardareu els meus manaments;

jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor,

l’Esperit de la veritat,

perquè es quedi amb vosaltres per sempre.

El món no el pot rebre,

perquè no és capaç de veure’l ni de conèixer-lo,

però vosaltres sí que el coneixeu,

perquè habita a casa vostra i està dins de vosaltres.

No us deixaré orfes: tornaré a venir.

D’aquí a poc, el món ja no em veurà,

però vosaltres sí que em veureu,

perquè jo visc, i vosaltres també viureu.

Aquell dia sabreu que jo estic en el meu Pare,

i vosaltres en mi, i jo en vosaltres.

El qui m’estima

és aquell que té els meus manaments i els compleix;

el meu Pare l’estimarà,

i jo també l’estimaré i me li faré conèixer clarament.»

 

 

B. LLENGUATGE.

SUGGEREIXO llegir aquest apartat tenint a mà

el NOU TESTAMENT o la BLÍBLIA entera

per poder buscar-hi els diferents textos.

També a través d’internet us

 podeu connectar directament a la

Bíblia Catalana Interconfessional:

 http://www.abcat.org/  (> BCI a Internet)

 

1. L’evangeli d’avui és continuació del fragment que vam llegir diumenge passat. Aquí Jesús parla d’un altre Defensor. Per als deixebles, Jesús era el (primer) Defensor, donat que seguir-lo comporta sovint anar contracorrent, i això és perillós. Però ara “se’n va”, i els promet un altre Defensor. La llengua original fa servir la paraula “paràclit” que, segons els entesos, pot tenir diferents traduccions: defensor, advocat, consolador, acompanyant, guia, revelador, amic… Però, sigui quina sigui la traducció més correcta, una cosa sembla clara: aquest nou defensor no substituirà Jesús. És cert que la mort de Jesús serà experimentada pels deixebles com una absència; però en realitat es tracta d’un canvi de presència. Fins ara Jesús havia estat present entre ells com a mestre i senyor; i era un més: si ells eren dotze, amb Jesús eren tretze.

 

2. Però, què pensaríeu d’un mestre que es mantingués sempre necessari? El millor mestre és aquell que aconsegueix que els seus alumnes arribin a no necessitar-lo. Jesús mateix ja els havia advertit: “Us convé que jo me’n vagi, perquè, si no me’n vaig, el Defensor no vindrà a vosaltres; en canvi, si me’n vaig, us l’enviaré” (Joan 16,7). La presència del nou Defensor només és possible si Jesús es fa “absent” com a mestre, d’una manera semblant a com l’hereu no esdevé realment “hereu” fins que el pare no es retira.

 

3. La retirada de Jesús no és un simple anar-se’n per deixar el protagonisme als seus deixebles. L’acció de Jesús s’assembla a la d’aquells pares que reparteixen l’herència als seus fills no pas quan moren sinó quan els fills són capaços de rebre-la i gaudir-ne. En aquests casos, el repartiment de l’herència es converteix en l’acte d’amor més important i definitiu dels pares envers els fills. Aquests esdevenen hereus perquè els pares els donen tot el que són i tenen, en un acte suprem d’amor.

 

4. El nou Defensor que Jesús promet als deixebles és precisament el desvetllament en ells mateixos d’allò que ell els ha donat: la seva pròpia vida de comunió amb el Pare. Recordem-ho una vegada més: la mort de Jesús al Calvari és la visualització de la seva vida donada. I “deixebles” són tots aquells que acullen aquesta donació. Perquè aquesta vida donada sigui plenament activa en ells, Jesús marxacom a Mestre i Senyor”. Aleshores la vida donada que els deixebles han acollit es fa plenament activa. “Marxar com a Mestre i Senyor” serà la manifestació més clara i definitiva de l’amor de Jesús als deixebles. “Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem” (Joan 13,1).

 

5. Però el Calvari no és només la manifestació màxima de l’amor de Jesús a l’Home, sinó també la manifestació màxima de la inhumanitat del Poder i els seus sequaços: el “món”. Aquí “món” significa el conjunt d’humans que, creient en l’eficàcia del Poder, han creat una societat basada en relacions de domini-subjecció. Aquest és el “món” que ha dictat sentència contra Jesús, i que no pot rebre l’Esperit de la veritat perquè ha proclamat com a “veritat” la seva pròpia mentida.

 

6. En la nostra vida de cada dia, conviuen la mentida del Poder i la veritat de l’Home. En els Dotze ha quedat ben clar que l’ésser humà sent l’impuls del món de mentida i sent també l’esperit de veritat. Acceptar ser deixeble de Jesús comporta optar per l’esperit de veritat, que permet vèncer l’impuls del “món”. “D’aquí a poc, el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc, i vosaltres també viureu”.

 

7. Hi ha una única realitat: el Pare. I, en Ell, l’Home. I, en l’Home, cada un dels humans en la mesura que som solidaris de la Humanitat. Fora d’aquí, cap altra cosa és realment real. “Per Ell tot ha vingut a l’existència, i res no hi ha vingut sense Ell” (Joan 1,3). La foscor i la mort existeixen només com a contrapunt de la Llum i de la Vida, com una ombra, que no té altra “realitat” que el fet d’assenyalar l’espai on no arriba la Llum per l’opacitat del cos il·luminat.

I no obstant…

 

8. El Pare us donarà un altre Defensor

Per a què el necessitem un altre Defensor?

L’existència de l’amor provoca, per contrast, l’experiència del des-amor. I podem caure en la temptació de donar consistència a aquest des-amor. Donar consistència al des-amor: heus aquí el perill del qual hem de ser defensats, sobretot quan el des-amor pren formes tan seductores com el domini sobre els altres, el triomf, la fama, el prestigi, l’arrogància,…

 

9. “Pregueu per no caure en la temptació”, havia insistit Jesús als seus deixebles (Lluc 22,40). Però hi van caure. La seva fe encara era massa “infantil”. El nou Defensor els permetrà fer-se adults. L’Esperit de Jesús donat als deixebles, s’encarna en ells, i en cada ésser humà que l’acull (“que guarda els seus manaments”). Aquesta nova situació comporta la rica i joiosa experiència de saber que “jo (Jesús) estic en el meu Pare, i vosaltres en mi, i jo en vosaltres”. Tot i haver-hi una sola i única realitat, és una realitat viva, diferenciada i vinculada per relacions de comunió.

 

C. MISSATGE.

10. Com en la vida natural es va passant de la infantesa a l’adultesa, així també la comunió amb el Pare va passant d’una situació “infantil” a una adultesa creixent per l’acció de l’Esperit, vessat abundosament sobre nosaltres (Titus 3,6). Comencem petits, necessitats de Lleis i Manaments. El compliment d’aquests mostra la nostra disponibilitat a rebre la vida donada de Jesús, fins que aquesta es fa activa en nosaltres. És el nou Defensor, aquell que ens defensa de la mentida de donar consistència pròpia al Poder.

 

D: RESPOSTA.

11. Actualment moltes persones s’han situat al marge de l’Església. ¿És perquè no necessiten cap nou Defensor o perquè no troben en l’Església el clima adequat on aquest nou Defensor pugui actuar en ells? ¿No podria ser que molts hagin abandonat l’Església precisament impulsats per l’Esperit de veritat que els mou a buscar una Llibertat que no troben en l’Església?

 

12. En relació a les anomenades societats cristianes, ¿no podria ser que hagués arribat el moment en què la “Església” hagi de canviar la seva forma de presència retirant-se “com a mestra i senyora”, i fent-se present com a ferment (segurament no gaire visible) d’Humanitat? ¿La presència institucional de l’Església no resulta sovint massa pesada, formant part d’un Sistema bàsicament opressor? La sorprenent aparició dels “Indignats”, no és una reacció contra la mentida del nostre “món”? No serà que l’altre Defensor que Jesús ha promès continua actuant?

 

E. PREGUNTES per al diàleg.

Aquestes preguntes no pretenen fer descobrir la resposta “correcta” sinó simplement provocar un diàleg que ajudi cada participant a anar construint la seva resposta. Poden haver-hi diverses respostes correctes.

 

1. La superació de la situació de cristiandat pren formes i maneres molts diferents segons cada lloc i cada àmbit sociològic. En el vostre ambient ¿queden trets de Cristiandat que, en la vostra opinió, haurien de canviar? Quins i com?

 

2. Com a persones, experimenteu la vostra pertinença a l’Església com un ajut o com un obstacle per a la Llibertat?

 

3. ¿Coneixeu persones que diguin, de paraula o de fet, Des que he deixat l’Església (o la Religió) em sento més lliure? Què en penseu? Considereu que s’enganyen?

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress. Designed by elogi.