(Cliqueu aquí) Diumenge, 6 de juny del 2010

maig 30, 2010 Pere Apunts d'homilia.

soparemausp-2.JPG

 

file0002.jpg

Corpus Christi.

Any C.  

Pere Torras.

 

 

 

A. LECTURES.

 

1ª LECTURA.  (Gènesi 14,18-20).

 

En aquells dies,

Melquisedec, rei de Salem, portà pa i vi.

Com que era sacerdot del Déu Altíssim,

beneí Abram amb aquestes paraules:

«Que el Déu Altíssim, creador del cel i de la terra,

beneeixi Abram.

Beneït sigui el Déu Altíssim,

que ha posat a les teves mans els teus adversaris.»

I Abram li donà el delme de tot el botí.

 

 

2ª LECTURA (Corintis 11,23-26).

 

Germans,

aquesta tradició que jo he rebut

i que us he transmès a vosaltres

ve del Senyor;

Jesús, el Senyor,

la nit que havia de ser entregat

prengué el pa,

i, dient l’acció de gràcies, el partí i digué:

«Això és el meu cos, ofert per vosaltres.

Feu això per celebrar el meu memorial.»

Igualment prengué el calze, havent sopat, i digué:

«Aquest calze és la nova aliança segellada amb la meva sang.

Cada vegada que en beureu,

feu-ho per celebrar el meu memorial.»

Així, doncs,

cada vegada que mengeu aquest pa

i beveu aquest calze

anuncieu la mort del Senyor fins que torni.

 

 

 

EVANGELI. (Lluc 9,11b-17).

 

Un dia Jesús parlava del regne de Déu a la gent

i curava els qui en tenien necessitat.

Veient que començava a fer-se tard,

els dotze anaren a dir-li:

«Acomiadeu la gent.

Que vagin a passar la nit als pobles o a les masies del voltant,

i puguin trobar-hi queviures;

aquí és un lloc despoblat.»

Jesús els digué:

«Doneu-los menjar vosaltres mateixos.»

Ells respongueren:

«Només tenim cinc pans i dos peixos.

¿Hem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar

per tota aquesta gentada?»

Tots plegats eren uns cinc mil homes.

Ell digué als deixebles:

«Feu-los seure en grups de cinquanta.»

Els deixebles ho feren i tothom s’assegué.

Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos,

alçà els ulls al cel,

els beneí,

els partí

i els donava als deixebles perquè els servissin a la gent.

Tothom en menjà tant com volgué

i recolliren dotze coves de les sobres.

 

B. LLENGUATGE.

SUGGEREIXO llegir aquest apartat tenint a mà

el NOU TESTAMENT o la BLÍBLIA entera

per poder buscar-hi els diferents textos.

També a través d’internet us

 podeu connectar directament a la

Bíblia Catalana Interconfessional:

 http://www.abcat.org/  (> BCI a Internet)

 

Nota.

Sobre la festa del Corpus trobareu altres apunts a l’any a.

 

1. Lluc posa el relat que hem llegit dintre un marc més ampli que es pot resumir així: Jesús ha enviat els Dotze a predicar el Regne i a guarir. Com a resultat d’aquesta predicació, neix entre la gent la pregunta de qui és aquest Jesús de qui parlen els Dotze. Fins i tot s’ho pregunta Herodes (Lluc 9,7). El mateix Jesús acaba preguntant als deixebles: “Qui diuen la gent que sóc jo?” i “I vosaltres, qui dieu que sóc” (Lluc 9,18).

Quan els Apòstols estan de tornada, Jesús intenta parlar a soles amb ells, però no pot perquè s’hi han aplegat les multituds que els Apòstols havien entusiasmat. Jesús les atén parlant-los del Regne i curant els qui en tenien necessitat. La gent l’escolta.

 

2. Però la gent és molta gent, i els Dotze s’adonen que es fa tard i estan en un lloc despoblat. Tenen, doncs, un problema: han despertat l’entusiasme de la multitud i ara no saben què fer amb ella. Ho fan notar a Jesús.

La resposta de Jesús és del tot desconcertant: “Doneu-los menjar vosaltres mateixos”. Els deixebles expressen la seva total incapacitat: només tenen 5 pans i 2 peixos, per a 5000 homes! Però per a Jesús això és més que suficient, i diu als deixebles que organitzin l’àpati van sobrar-ne 12 coves!

Què ha passat? Un miracle? O potser la multitud va perdre la gana? Diu el relat que tothom en menjà tant com volgué.

 

3. …tant com volgué”.

Potser aquí està l’explicació del que va passar.

Una vegada, en motiu d’una nevada, els mitjans de comunicació van parlar d’un possible problema del transport. I els supermercats, signe màxim de la nostra societat de l’opulència, van quedar buits. Buits, no pas per carència d’aliments sinó perquè molta gent va dedicar-se a acaparar tot el que podia.

 

4. En el relat que hem llegit són significatius els números. Destaca el número “5”:   5 pans; 50 persones en cada grup de comensals; 5000 homes en total. En la Bíblia, el “5” és el número de l’Esperit. Recordem la “Pentecosta”, que significa “50”.

Això vol dir que el relat es refereix a una multitud que ha escoltat el missatge de Jesús i l’ha cregut. És una “multitud” que ha esdevingut “comunitat”. Ara són “comunitat de l’Esperit”. Per això es diu que són “5000”. I es reuneixen en comunitats segons l’Esperit. Per això es diu que són grups de “50”. També s’insisteix en que mengen asseguts (reclinats), que era la posició que, en els àpats, prenien els homes adults i lliures. Com a comunitat de l’Esperit no es mouen per l’afany d’acaparar. Al contrari: han posat en comú tot el que tenien. (5 pans i 2 peixos. 5+2 = 7.  El 7 significa totalitat).

Van menjar tant com en volien i en va sobrar per als altres: 12 coves. “12” és la xifra d’Israel. No es tracta de cap miracle obrat per la divinitat de Jesús, sinó que és el fruit del compartir.  Han compartit els “aliments”, que, en la comunitat, sempre són rebuts per ser compartits, com explícitament manifesta el gest de Jesús: alçà els ulls al cel, els beneí, els partí…

 

5. Aquest relat és una escenificació avançada d’allò que és i representa la trobada setmanal de la Comunitat (Missa). S’hi posa en comú tot el que es té. Això vol dir que s’hi posa en comú fins i tot la pròpia vida, com farà explícitament Jesús en l’Últim Sopar (Lluc 22,19). Maria ja havia prefigurat tot això quan, segons el relat de Lluc, va posar en una menjadora el seu fill acabat de néixer (Lluc 2,7).

Potser no és gaire correcte parlar de “multiplicació” dels pans i dels peixos. Jesús no multiplica res, sinó que invita a compartir.

Quan entenem la pròpia vida no tant com un conjunt de necessitats sinó com un do a compartir, els 5 pans i 2 peixos són més que suficients perquè tothom quedi satisfet.

 

 

C. MISSATGE.

7. El relat que hem llegit està emmarcat per una pregunta que hi ha abans i després: Qui és, Jesús? En realitat aquesta pregunta porta a una altra: Qui és l’Home? O també: Què és la vida humana?

I la resposta que se’ns dóna és clara: La vida no és tant una necessitat a satisfer com un do a compartir. Així, l’ésser humà deixa de ser un simple “sac de necessitats” i esdevé un “comensal” en la gran festa de la vida compartida. L’àpat és signe de Vida i de Festa.

 

D: RESPOSTA.

8. Estem en plena crisi. Es tracta d’una crisi ben estranya; també és ben vergonyosa. No està produïda per escassetat d’aliments (i d’altres béns necessaris) sinó per “escassetat” de diners. Primer hem sotmès els aliments al diner; després hem liquat el diner perquè corri. Però en la “ruta del diner” han aparegut els acaparadors, i ara a molts els falta “líquid”, com en un cos amb hemorràgies, que deixa sense sang òrgans vitals.

De fet, sobren aliments, però molts no els poden adquirir per falta de diners. També sobren diners, però per a molts han “desaparegut” en les hemorràgies provocades per uns pocs en benefici propi. Realment vergonyós!

 

9. La crisi empobrirà a molts, i enriquirà moltíssim a uns pocs. És la “llei del Sistema”; un sistema que, primer, s’ha fet “indispensable per a tothom”, amb la connivència de la majoria.

Podem alliberar-nos del Sistema? O potser és que ha arribat l’hora dels marginats? Ara resulten més clares aquelles famoses paraules de Jesús: Benaurats els pobres. No pas perquè són pobres sinó perquè estan fora del Sistema.

 

10. Per superar la crisi no necessitem màsters en Economia sinó màsters en Humanitat. I això ho podem ser una mica tots en la mesura que decidim anar-nos alliberant del Sistema per fidelitat als Humans. Després, que vinguin nous economistes que vulguin i sàpiguen dissenyar una Economia humana: l’Economia del compartir.

Entretant, qui pugui ajudar que ajudi, conscients de que hi ha infinites maneres de fer-ho (a pesar del Sistema!).

 

E. PREGUNTES per al diàleg.

Aquestes preguntes no pretenen fer descobrir la resposta “correcta” sinó simplement provocar un diàleg que ajudi cada participant a anar construint la seva resposta. Poden haver-hi diverses respostes correctes.

 

1. El nostre sistema econòmic es fonamenta en el consum. Per això necessita crear constantment noves necessitats. Heu pensat mai quantes de les nostres “necessitats” podrien ser innecessàries?

 

2. La festa de Corpus, que litúrgicament és una repetició del Dijous Sant, ha passat a ser el “Dia de Càrites”. Càrites, sense abandonar la beneficència puntual, va entrant cada vegada més en la denúncia del Sistema. Què en penseu? Trobaríeu noves maneres de col·laborar-hi? Us hi apunteu?

 

3. Alguns, per superar la crisi, prediquen que es faci més consum. Què en penseu, des del punt de vista econòmic i des del punt de vista humanitari?

 

2 Responses to “(Cliqueu aquí) Diumenge, 6 de juny del 2010”


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress. Designed by elogi.