Comentaris bíblics. Celebració del perdó.

desembre 17, 2016 Pere Comentaris Bíblics de la trobada del diumenge

Celebració del Perdó. (18.12.16).

Tema: els sentits i el sentit de la Vida.

Isaïes havia profetitzat que la noia tindria un fill, i li posarien el nom d’Emmanuel, que vol dir “Déu-amb-nosaltres”. L’evangeli d’avui ens fa saber que aquella antiga profecia s’acompleix en Jesús. En Jesús i en nosaltres. El “Fill” som tots; som la Humanitat sencera amb tot el que és real. En la Humanitat s’està expressant, de forma temporal i successiva, allò que som des de sempre. Ni el mal ni la mort no tindran l’última paraula.

No podem reduir tot allò que som a allò que pensem.
Som Comunió d’Amor. I comunicació. Els sentits corporals estableixen la xarxa entre nosaltres, entre nosaltres i els altres, i entre els altres entre si…, tant a escala individual com col·lectiva.
Hem d’estar connectats amb la naturalesa i amb els altres per a poder fer una experiència integral de la vida.

Buscant el sentit de la vida, molts hem oblidat els sentits corporals. Allò íntim, estimulant, pur llenguatge que acompanya -i precedeix- el discurs mental, intel·lectual. Som cos, òbviament, però tendim a fugir-ne quan entrem en l’àmbit espiritual, religiós. Com si el cos fos només un receptacle, com si la seva lògica caducitat ens empenyés a buscar el sentit (de la vida) fora dels sentits (que són, explícitament, vida).

¿Veiem el cos i l’esperit com si fossin antagonistes? ¿És possible la seva reconciliació?
¿No deu ser hora de tornar als sentits? ¿No deu ser aquesta una oportunitat propícia per revitalitzar-los?
¿No ha arribat el moment de comprendre millor què uneix sentits i sentit?

Parlant dels Ídols, diu un salm: “Tenen boca, però no parlen; tenen ulls, però no hi veuen; orelles que no hi senten i nas que no olora. Les seves mans no palpen”. La pèrdua dels sentits, per tant, comportaria erigir-nos com a ídols de nosaltres mateixos, radicalment insensibles.
¿No és això, malauradament, un dels pitjors mals actuals?

El Documental
que farem ens mostra la vitalitat d’una nena que espontàniament expressa amb tot el seu cos les emocions que percep. Diríem que viu gaudint de la vida a través de la sintonia que li permeten els sentits.
La nena viu en harmonia amb si mateixa i amb el seu entorn. Viu l’instant musical, sense emocions negatives, ni del passat. Viu intensament cada segon. Res no li impedeix sintonitzar i viure en comunió amb allò que l’envolta. I és feliç. Vegem-lo (És tan curt que el podríem veure dues vegades).

(Després)
Ara es tractaria de pensar en nosaltres mateixos i en la nostra societat per adonar-nos d’aquelles situacions que d’alguna manera ofeguen la vida en nosaltres o en l’entorn: inseguretats, pors, anhels, costums, interessos, imposicions socials, exigències d’imatge,…
Posem en comú allò que pot ajudar-nos mútuament a ser-ne més conscients, i a alliberar-nos-en.

El perdó de Déu l’experimentem i celebrem precisament en la crida a viure la vida en sintonia amb tota la VIDA que ens envolta.
Jesús té per nom “Emmanuel”, és a dir: “Déu amb nosaltres”. I se’ns mostra com a “Vida amb nosaltres”. La seva presència és el nostre “perdó”, la garantia de l’èxit de les nostres vides individuals.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress. Designed by elogi.