Comentaris Bíblics. Diada del Ram.

abril 11, 2019 Josep Maria Comentaris Bíblics de la trobada del diumenge

SETMANA SANTA: Passió del Senyor (14-21. 04.19)

Comentaris Bíblics de la trobada del diumenge.

Aquesta setmana els cristians estem invitats a contemplar la “Passió” del Senyor, que és l’experiència dolorosa o el “pas” de l’Home -de la Humanitat- cap a la Plenitud de la “Resurrecció”. És el “pas” (pasqua) d’una humanitat vella, a una humanitat Nova. És l’espectacle de l’home nou (fruit de l’Amor) que emergeix com una superació del
Jo-Poder per assolir la llum.

Nosaltres no som simples espectadors d’aquest del drama de Jesús. Som protagonistes. És clar que podríem abandonar, i quedar-nos com a simples espectadors només. Però hem de viure creixent. Per això hem rebut el do. I l’itinerari de donar-la –la vida- és el que fem cadascú de nosaltres, individualment i col·lectivament. Pas a pas, a les palpentes. De perplexitat a perplexitat. Per això és un camí secret. Perquè la Veritat de Déu –que és la nostra- és silenci, serenor, presència i certesa. Però la por ens assalta contínuament i ens fa males jugades.

Heus aquí el drama de la nostra vida, entre
– una força que cerca l’autoafirmació enfront dels altres: a mantenir la vida sigui com sigui, a envoltar-nos d’èxit, de domini, de seguretat;
– i la força que ens crida al risc de l’aventura d’estimar, a donar la vida, a ser solidaris, a créixer en humanitat i tendresa. I pel mig, la nostra llibertat de decidir i acollir sobretot el do de la gràcia de la donació.

“A Getsemaní Jesús va rebre aquesta força de donació que li permet oblidar-se de si mateix” (Melloni). I, mentrestant, pel drama de la “passió” de l’Home per humanitzar-nos van passant diversos personatges, que exterioritzen les actituds que tots en un moment o altre hem pres.

Com els deixebles de Jesús, sovint ens adormim davant del dolor del món. O ens desentenem, com Pilat de les víctimes de la injustícia. O ens exclamem com les dones que es lamentem, i ens limitem a criticar la corrupció sense moure ni dit per arribar a compromisos concrets. Quan hi ha coses que no poden esperar: el menjar, l’escalfor i el sostre d’aquells a qui els ha estat pres sota l’engany.
O  ens podem creure, comHerodes, que estem per sobre els més febles.

Tampoc no ens són estranyes les actituds dels lladres, cecs, crucificats…, d’aquet món que sabem captar el misteri de l’Home i hi confien. O com la del centurió estranger i pagà que s’obre a tots els homes.

Aquesta Setmana Santa podem acompanyar Crist i compartir el seu dolor, la seva esperança, la seva mort i resurrecció, que és la nostra. “No és la mort la que ens salva, sinó l’amor capaç de morir”.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress. Designed by elogi.