COMENTARIS BÍBLICS. Diumenge 33 de durant l’any (18.11.18)

novembre 14, 2018 Josep Maria Comentaris Bíblics de la trobada del diumenge

 

Comentaris Bíblics de la trobada del diumenge

Dimarts passat ens vam reunir per a llegir i comentar els textos d’aquest diumenge. Però estan escrits amb un llenguatge tan diferent del nostre que no acabem d’entendre-ho. Però ho vam intentar.

El relat que diu: “Quan el sol s’enfosqueix, la lluna no fa claror, les estrelles van caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollen”, el vam entendre com un cant a la esperança que  marca el començament d’un temps nou, el ritme del qual ja no estarà marcat pel sol, la lluna i les estrelles (referència als poders fàctics dels emperadors i grans sacerdots), que hauran perdut la seva força. El temps de la tribulació és el temps de la missió evangèlica, del seguiment a Jesús, de la creació de comunitats, de persecucions, d’èxits i fracassos. És un temps llarg, de dolors i goigs de part, que culminarà amb la gran vinguda del Fill de l’Home.

L’actualitat d’aquests evangelis és evident, quan ens està desapareixent un món de benestar i de seguretats. Quan aquest món s’enfonsa i no per pròpia decisió, sinó perquè la crisi econòmica i social esta provocada per la cobdícia d’uns pocs (financers, polítics…) que decideixen per nosaltres.

Però al costat de tant d’egoisme i corrupció, està emergint el bo i millor de molts ciutadans disposats a compartir amb generositat els seus béns i els seus temps. Ciutadans compassius i solidaris que no poden donar per perduda la lluita per a fer una societat millor, més justa. Per construir una societat alternativa. Persones que denuncien la injustícia, i que alhora donen un cop de mà a aquells que més ho necessiten.

La història humana està, doncs, en bones mans. En mans de tots aquells que estimen i s’esforcen per fer possible una nova humanitat, en unes circumstàncies de dolor, de desfeta i d’aparent fracàs

Les branques tendres i les fulles noves de la figuera anuncien que un nou món està naixent, i que els dolors són d’infantament, propis de la profunda transformació que s’està produint arreu per donar pas a una nova humanitat. I vam posar d’exemple la quantitat de gent bona que, a dins i a fora de l’Església, està vivint el Regne de Déu enmig nostre. Això sí, amb tota mena d’obstacles, amb dolors i patiments que són de part: “donar llum” a una nova creació.

Cal tenir fe i estar esperançats.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress. Designed by elogi.