COMENTARIS BÍBLICS. Diumenge II de durant l’any (19.01.14)

gener 18, 2014 angels Comentaris Bíblics de la trobada del diumenge

 

Dimecres vam començar el comentari de l’evangeli de Joan, dient que ens calia renovar les velles imatges que, de fa temps, ens havíem fet de Jesús i de Déu. Jesús no és el prototipus de l’Home que es carrega el pecat del món, com a víctima propiciatòria, per calmar la ira de Déu. No és això. Ni molt menys. El Déu de Jesús és l’Amor de Pare-Mare que es vessa sobre la Humanitat solidària, i no necessita sacrificis com els déus pagans. Ni tampoc Jesús és el boc expiatori, sacrificat per treure els pecats individuals de tots els homes.

Jesús, com “l’Anyell de Déu que lleva els pecats del món”, fa referència a l’anyell pasqual que esdevé aliment i força per als homes que fan camí vers la terra promesa del Bé, la Llibertat i la Plenitud.

D’altra banda, la imatge que suggereix un anyell es troba a les antípodes del poder, de la força, del domini, de l’opressió, de la corrupció …, mals que  podrien representar el búfal o l’esparver.

Com que els homes som lliures, podem també fer camí cap l’esclavitud més egoista, la corrupció, el domini, la injustícia… Això és el pecat del món, del qual també som responsables. Per allò de la interdependència de tots amb tots i des de la responsabilitat col·lectiva pel futur comú.

Però no tots som igualment culpables d’aquest “pecat del món”, en quant a estructures del mal. Ho som tots en la mesura que acceptem i ens aprofitem de la situació present de desigualat, en la mesura que ens escapolim del compromís de fer alguna cosa perquè això canviï, en la mesura que ens resignem per no complicar-nos la vida. És evident, que uns -els que més se’n beneficien de la injustícia i de la corrupció- ho són més, de culpables.

Resumint, vam arribar a la conclusió que no podem viure perpètuament  indignats, ni tampoc resignats. Sinó que hem de viure -i gaudir- de la nostra vida intentant aportar un xic de bé a aquest món concret que ens ha tocat viure; i dia a dia, escampar un xic d’ amor i de servei al nostre entorn més proper. Ningú no perd res, per donar amor. Perd, el qui no vol rebre.

En aquest sentit fem nostra la pregària de Teilhard de Chardin:

“No t’inquietis per les dificultats de la vida, pels seus alts i baixos, per les seves decepcions, pel seu futur més o menys ombrívol. Desitja allò que Déu desitja (…).
Pensa que et trobes a les seves mans, tant més fortament agafat, com més decaigut i trist et trobis.
Viu feliç. T’ho suplico. Viu en pau. Que res no et torbi. Que res no sigui capaç de treure’t la teva pau. Ni el cansament psíquic. Ni les teves errades morals.
Recorda: Tot allò que et reprimeixi i inquieti és fals. T’ho ben asseguro en nom de les lleis de la vida i de les promeses de Déu. Per això, quan et sentis afligit i trist, adora i confia.”

 

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress. Designed by elogi.