COMENTARIS BÍBLICS. DIUMENGE III DE DURANT L’ANY (26.01.14)

gener 24, 2014 angels Apunts d'homilia.

Tot i el fred i la pluja, dimecres ens vam reunir de nou per comentar les lectures del diumenge. Atès que el relat de l’evangeli de Mateu és poc versemblant per interpretar-lo al peu de la lletra, vam buscar altres significats possibles d’aquest marc geogràfic, on situa l’evangelista els inicis de la seva missió de Jesús. Quin altre sentit pot tenir aquest marc amb tants noms de llocs: Zabuló, Neftalí, camí del mar, Cafar-naüm, l’altra banda del Jordà, la riba del llac de Galilea, Galilea dels pagans …. ?

Per una banda, pensem que tots aquests indrets són ressonàncies de passatges del Vell Testament, que les primeres comunitats cristianes  coneixien prou bé. Significa, doncs, que l’acció de Jesús s’emmarca en el context col·lectiu del poble jueu. No era una aparició aïllada, espontània. El pla de Déu es realitza a través de la història dels homes. L’evangelista ens vol situar la missió de Jesús des de la perspectiva de la història, per això  sagrada, del poble d’Israel, que ha anat preparant aquest “ara” present. El país de Jesús, al llarg de la seva història, ha passat per situacions extremes d’obscuritat i tenebror: l’esclavatge a Egipte, el desterro a Babilònia… I de totes elles se n’ha sortit, el Senyor els ha alliberat. Ara arriba la llum, un altre tipus d’alliberament més intern, la conversió cap endins que proposa Jesús de Natzaret.

Però aquesta llum o salvació arriba per a tothom, per a tots els pobles, també per als pagans. Per aquesta raó Mateu situa l’acció de Jesús a la perifèria fronterera -exclosa o marginada- del poble d’Israel, lluny de Jerusalem; més enllà dels límits establerts per les lleis i les autoritats religioses. Aquest pòrtic és, doncs, molt apropiat per a l’evangeli de Mateu, que segurament reflecteix el cristianisme d’Antioquia de Síria. El cristianisme, en aquesta ciutat, va ser especialment agosarat. Allà van acceptar en la comunitat cristiana els no-jueus (els pagans) sense obligar-los a la circumcisió. No deixa de ser interessant que el verset que ve després del text d’avui digui precisament: «la seva anomenada s’escampà per tot Síria».

Així mateix, Jesús crida com a companys de camí gent senzilla i treballadora, que no tenien una preparació intel·lectual especial ni eren servidors del temple.

També a nosaltres -que vivim a la perifèria de la vida social, aclaparats per la foscor i la por- ens ha estat donat de poder descobrir i alimentar aquesta “llumeneta” interior que ens impulsa a seguir vivint amb esperança, malgrat les pampallugues que pugui fer la flama. És un regal de Déu, que s’assembla al vent suau (l’Esperit) que impulsa la vela d’una barca, de la nostra vida. A nosaltres, ben lleugers, ens toca de fer l’esforç de desplegar les veles, i d’escoltar amb atenció i silenci.

 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress. Designed by elogi.