COMENTARIS BÍBLICS: Diumenge VI de durant l’any (17.02.19)

febrer 13, 2019 Josep Maria Comentaris Bíblics de la trobada del diumenge

 

Grup del dimarts. 

Les Lectures d’aquest diumenge ens han semblat molt estranyes i difícils d’entendre.

La primera lectura (la de Jeremies 17,5-8) comença amb una frase que de moment sobta: “Malaurat l’home que es refia de l’ajut humà…”  Com pot ser, això? Cal llegir el final per entendre alguna cosa:…mentre el seu cor s’allunya del Senyor”. Vol dir que no ens hem de refiar de l’altre? NO; no vol dir això. Vol dir que no ens hem de refiar de la debilitat humana manifestada en l’egoisme i la corrupció. No ens hem de refiar dels poderosos que no defensen els dèbils i els pobres.

Ens hem concentrat en l’Evangeli de les BENAURANCES.

Comença dient: “Feliços els pobres…”. Com poden ser feliços els pobres si passen fam i no tenen on aixoplugar-se?  Feliços els pobres perquè son pobres? NO: no és això. Jesús no els promet un cel en l’altra vida. Jesús els promet el “Regne dels cels”, que vol dir que “un altre món és possible” en aquesta vida, si tots hi posem l’esforç. Són felices les persones solidàries, perquè aquestes saben que un altre món és possible.

El que Jesús ens diu és que si treballem per aquest altre món possible (el Regne de Déu) no hi hauran pobres perquè ni hi hauran rics acaparadors d’allò que els altres necessiten; no hi haurà sofriment perquè ni hi haurà qui faci sofrir. En aquest altre món possible tothom compartirà l’aliment i la vida, la gent s’estimarà i podrà riure.

Les Benaurances són una crida a la solidaritat; és una crida a la felicitat personal. Podem ser feliços dins les limitacions i tragèdies de la vida humana. Som feliços compartint i exercint la solidaritat.

Això és una UTOPIA?, sens dubte. És la UTOPIA de Jesús. Però hem de creure que aquesta utopia és possible. I serà possible si n’estem  convençuts i treballem per aconseguir-ho. Hi ha molta gent que hi treballa. Pensem en les ONGs que treballen infatigablement.

També molta gent de la nostra Església hi treballa. Però hem de pregar perquè la nostra Església es converteixi en l’Església dels pobres, i que les nostres jerarquies ho comprenguin i abandonin tants palaus, esglésies i vestiments riquíssims, i tot allò que els separa dels pobres. Ja n’hi ha prou de tanta “dignitat”. “Deixa la Cúria, Pere” com diu en Pere Casaldàliga en el seu poema.  Baixem al carrer i barregem-nos amb els pobres, com feia Jesús de Natzaret, donat que tots plegats no som sinó pobres entre pobres.  Sabem que el “Papa Francesc” ho intenta, preguem perquè és faci realitat.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress. Designed by elogi.