Diumenge 3r de Pasqua (8.05.11)

maig 6, 2011 angels Comentaris Bíblics de la trobada del diumenge

Un cop llegit l’evangeli, dimecres, algú va dir de seguida que es tractava d’una bella “historieta”. Un relat molt profund, va respondre un altre dels assistents. Efectivament, l’evangeli d’avui té la força d’implicar-nos, i d’identificar-nos amb aquests dos caminants -home i dona, segurament- que anem per la vida tristos, tancats en les nostres idees, perquè no hem entès gaire res de la nostra curta vida. Perquè Déu, ni l’Home ressuscitat, no responen al concepte ni a la imatge que ens n’havien fet.Pensàvem -i pensem- creure en un ésser totpoderós que faria realitat tots els nostres desitjos i resoldria les nostres necessitats més immediates. De fet, el desànim ens ve perquè ens centrem només en nosaltres mateixos, en comptes d’obrir els ulls i el cor a l’altre, i de fer-hi una trobada. Encara que aquest “altre” sigui foraster, un desconegut però que fa camí amb nosaltres. Només en el gest de compartir, de donar-se i de sentir-nos estimats, reconeixem la Presència del Vivent que ens impulsa a sortir de la inèrcia i de la regressió del nostre egoisme, per obrir-nos i centrar-nos en l’Altre. 

ON ETS?

Que on sóc em preguntes?
Al teu costat, estic amic, en la nit de l’espera,
en l’alba de la vida, en el vent de la serra,
en la tarda despoblada, en el somni que no somia,
en la gana estripada i en el pa per a la taula,
en el goig compartit i en l’aïllada amarga pena (…)

En el silenci segellat i en el crit de protesta.
En la creu de cada dia i en la mort que s’apropa.
En la llum de l’altra riba i en el meu amor com a resposta. (…)

Que on sóc, em preguntes?

Al teu costat estic amic; visc i camino per la terra,
pelegrí cap a Emaús per asseure’m a la teva taula;
en partir de nou el pa descobriràs la meva presència.
Sóc aquí, amb vosaltres, amb l’ànima en flor desperta,
en aquesta Pasqua d’amor galopant per les venes
de la vostra sang xopada d’un Déu que viu i somia.

Que on sóc, em preguntes?.

Al teu costat estic amic; deixa’t portar per la sorpresa,
obre els ulls i mira cap a dins i cap a fora,
que en el cau del dolor tinc els meus gojos i penes,
i en la sínia de l’amor, jo, el teu Déu, truco a la porta.

Que on estic, em preguntes?
EN LA TEVA VIDA, és la resposta.

Antonio Bellido (Monestir de Sant Benet


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress. Designed by elogi.