Diumenge IV de Pasqua (15.05.11)

maig 13, 2011 angels Comentaris Bíblics de la trobada del diumenge

 La imatge o comparació de bons pastors, d’ovelles i de ramats que, en temps de l’evangeli, era molt pròxima al poble, avui ens queda una mica llunyana de la nostra experiència, i podria ser poc entenedora.   

L’escena que, metafòricament, ens descriu l’evangeli no té res d’innocència bucòlica, sinó que -contràriament- se situa en un context de duresa i de confrontació amb les autoritats religioses d’Israel, que serien els pastors lladres que pretenen dominar i aprofitar-se del poble.   

Jesús, com a bon pastor, és una imatge que ens suggereix tendresa, estimació per cada un de nosaltres i per la comunitat: “Coneix les seves ovelles pel seu nom, i elles el reconeixen”. Una frase que  evoca aquell altre passatge meravellós de la desolació de Maria Magdalena que busca plorant el seu senyor. Tot va ser pronunciar el seu nom “Maria”, i el món de Maria Magdalena va canviar radicalment.

Com Maria, hem de cercar i estar atents per si se’ns crida pel nostre nom. En aquest Pastor que fa de la seva vida una donació, nosaltres trobem la porta que ens introdueix a un món nou; a una altra manera de viure. La presència i el diàleg obert amb els altres són la porta que ens comuniquen amb el misteri de Déu i dels homes.

Jesús no és una porta que ens tanqui o limiti. “Ara, no hi ha límits, no hi ha fronteres. No existeixen ni el Dintre ni el Fora”, ja que en Crist Jesús s’ha produït la conjunció o integració plena del que és diví i humà, de l’invisible i visible, del sagrat i profà. En Ell descobrim la immensa Realitat en la qual naveguem, en mar oberta, vers la Plenitud.

Realment, el guiatge de Jesús ens allibera perquè ens permet entrar i sortir, donar i rebre, estimar i ser estimats. I no tenim cap altre Pastor ni Mestre, que Jesús. No hi ha intermediaris que ens puguin assenyalar i obrir el camí que porta a la Vida. La metàfora de ramat, que implicaria conformitat,  passivitat o irresponsabilitat, aquí significa tot el contrari: comunió acceptada i responsable per fer de la humanitat “una multitud de germans”.

“Tot és Amor! Tot és Camí! Tot és Vida!”

  


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress. Designed by elogi.