Diumenge sisè de Pasqua (9.05.10)

maig 7, 2010 angels Comentaris Bíblics de la trobada del diumenge

Sovint, quan en les nostres reunions llegim les lectures del diumenge, esperem que algun expert -un mossèn potser- ens expliqui el seu contingut o significat. I per tant, esperem que el coneixement de la Paraula ens vingui de fora de nosaltres mateixos. Això ja està bé. Així aprenem nous conceptes i paraules perquè es tracta d’un llenguatge antic i complex. Però potser això sol no és suficient. No ens hauria de preocupar si alguns conceptes no tenen un significat prou clar per a nosaltres, sinó que ens hem de quedar amb la frase o paraula que sigui més significativa en les circumstàncies concretes de la nostra vida.

Ho comentàvem dimecres passat. I afegíem que, d’acord amb l’evangeli d’avui, hauríem de donar un pas més. En el sentit de prendre consciència que la comprensió de les paraules de Jesús -més que de la intel·ligència- prové de l’estimació que mou la nostra voluntat a fer-ne cas, perquè són paraules íntimes del Pare, que ens són ensenyades de dins estant i que ens donen serenor i pau.

Aquesta setmana ens hem fixat en la frase: “Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell”; és a dir, que l’home obert -la humanitat- es converteix en la casa del Pare. El nostre Déu és el Déu de la intimitat. “Més íntim que la meva pròpia intimitat”, deia sant Agustí. I és des d’aquesta intimitat i silenci que també hem d’escoltar Déu, sabent que ens estima de manera incondicional.

Sentir-nos immensament estimats pel misteri d’Amor, que anomenem Déu, ens dóna una pau personal, profunda i estable, que no depèn de les circumstàncies exteriors. Ens dóna autoestima i força per obrir-nos i donar-nos als altres.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress. Designed by elogi.