DIUMENGE V DE QUARESMA (10.04.11)

abril 8, 2011 angels Comentaris Bíblics de la trobada del diumenge

Després d’escoltar l’evangeli de sant Joan que parla de l’episodi de Llàtzer, tot van ser preguntes, interrogants i alguna negació. Quin significa té tot plegat? La paraula “resurrecció” és una metàfora que ens ha arribat amb significats diferents, i la nostra ment sola no els  pot captar. Tampoc el nostre llenguatge és prou adequat.

L’evangeli de diumenge passat ens deia que necessitem obrir uns altres ulls, els del cor, per a poder veure allò que és essencial a la vida. La fe és el que ens dóna la veritable perspectiva de les coses. I és en la perspectiva de Déu que hem de situar tot allò que vivim avui i ara. Les nostres petites vivències de cada dia formen part d’un projecte de Vida, molt més ample i profund, que prové de Déu i torna a Déu. Segons aquest, les persones no estem destinades a la mort, sinó a la vida plena i definitiva. És un projecte d’amor que, en Jesús com a primer home i representant de tota la Humanitat, s’ha realitzat plenament. I, per tant, nosaltres en participem d’alguna manera.

No tenim cap experiència de la vida que hi ha després la mort, ni de la seva “eternitat”. No cal, doncs, perdre temps fent conjetures inimaginables. En canvi tenim experiència i, en podem parlar, de vida donada, d’estimar. Aquestes experiències comporten gaudi i dolor, lliurament obert i renúncia de l’egoisme tancat. Són experiències de vida nova, de “ressuscitats”, i de mort, alhora. La mort és la nostra experiència, una realitat que cal assumir com a “l’altra cara de la Vida”.

Ens costa molt perdre el nostre jo. És un procés dolorós, però és l’únic “pas” que tenim per assolir una nova vida-resposta de donació, més enllà dels límits que implica l’autoafirmació.

El mite de la Resurrecció. Diria el mite:


Moriu, però no tingueu por, res en vosaltres fineix.
Que la innegable mort no us inquieti.
Si enteneu, ja ara veureu,
que res en vosaltres fineix.
L’ésser del vostre ser,
ni neix ni mor.
La font del vostre ser,
no coneix la mort.
La vostra individualitat
és un somni, no és real.
Real és allò que parla
en aquest cos fugaç.
L’ésser del vostre ser,
Font del vostre cos,
Esperit i rostre,
no va néixer amb vosaltres,
Ni morirà amb vosaltres.
El Jesús que va morir,
és viu en Déu,
Com ho sou vosaltres
si compreneu.
Compreneu i veureu
que ja ara,
sou ressuscitats.
(Marià Corbí)



  


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress. Designed by elogi.