Entrevistes amb Fid’ho. Diumenge 2 de l’any A.

gener 12, 2014 Pere Entrevistes amb Fid'ho

Entrevistes amb Fid’ho (Fill de l’Home).

Periodista: Evy.
(>> Presentació).

Pere Torras. http://torrasbloc.blogspot.com.es/

Diumenge II de durant l’any A.

========================================

>> Apunts d’homilia.

========================================

EVANGELI. (Joan 1,29-34).

En aquell temps,

Joan veié que Jesús venia i digué:

«Mireu l’anyell de Déu,

que pren damunt seu el pecat del món.

És aquell de qui jo deia:

Després de mi ve un home que m’ha passat davant,

perquè, abans que jo, ell ja existia.

Jo no sabia qui era,

però vaig venir a batejar amb aigua

perquè ell es manifestés a Israel.»

Després Joan testificà:

«He vist que l’Esperit baixava del cel com un colom

i es posava damunt d’ell.

Jo no sabia qui era,

però el qui m’envià a batejar amb aigua em digué:

«Aquell sobre el qual veuràs que l’Esperit baixa i es posa

és el qui bateja amb l’Esperit Sant.»

Jo ho he vist,

i dono testimoniatge que aquest és el Fill de Déu.»

Entrevista amb Fid’ho (Fill de l’home).

Evy
Per què, en la Religió cristiana, es parla tant de pecat? I què vol dir això de “pecat del món”? No és, el pecat, una qüestió estrictament personal?! El pecat és de qui el fa. Com es pot parlar de pecat del món!?

Fid’ho
Simplifiques massa les coses. “Pecat del món” no significa que el món sigui dolent o que cometi pecat sinó que pateix des de dintre qualsevol pecat comès pels humans. Tot està lligat i unit. ¿No diuen alguns científics que el vol d’una papallona, a l’Àfrica, pot acabar provocant un tornado al Carib? Tot està relacionat. Quan algú peca, és tot el món que en pateix les conseqüències; de la mateixa manera que, quan algú fa el bé, és tot el món que s’humanitza.

Evy
Per tant, per a tu, el món no és dolent?

Fid’ho
Déu ha creat un món bo; però, perquè pugui ser bo del tot, cal que l’home sigui lliure. L’home lliure pot ser just i bo, però pot ser també injust i dolent. El bé o el mal que fa una persona no queda només en ella mateixa sinó que afecta la resta del món.

Evy
De fet, quan mirem el món, hi veiem moltes injustícies. Més encara: les injustícies han creat unes estructures mundanes realment nefastes. Això és visible sobretot en els Estats, vertaders ídols als quals s’atribueix un poder absolut sobre persones i pobles, capaços de provocar guerres, matances, violacions, tortures… I no solament els Estats. Moltíssims humans, si se’ls presenta l’ocasió, cauen en la temptació de voler dominar els altres. En nom de la Religió es dominen les consciències; en nom de la Família s’imposen formes de vida; en nom de la Cultura s’imposen costums alienants, en nom del Servei es manipulen les persones més dèbils;… El mal que hi ha en el món és realment immens.

Fid’ho
Si mires el mal, veuràs molt de mal. Si mires el bé, quedaràs admirar de la grandíssima bondat de tantíssimes persones. El bé i el mal estan barrejats en el món i en cada una de les persones. Però només el bé pot acabat triomfant perquè és l’única cosa que ve de la Font de tota realitat.

Evy
No entenc la manera com Joan Baptista et presenta: “Mireu l’Anyell de Déu que pren sobre seu el pecat del món“. ¿Ets una espècie de boc expiatori, com creien algunes antigues religions? O series una víctima propiciatòria exigida per la Justícia Divina per compensar les injustícies humanes?

Fid’ho
No sóc cap boc expiatori, ni sóc cap víctima per aplacar la Justícia de Déu. I em sap greu que puguis pensar que Déu, que és Pare, exigeixi víctimes. Com a fill de l’Home, jo sóc l’anyell de Déu a semblança de l’anyell pasqual, que va fer-se aliment per als qui volien emprendre el seu Èxode: el seu camí vers la Llibertat. I és així que es treu el pecat del món.

Evy
Continuo sense entendre-ho. ¿Fer-se aliment significa treure el pecat?

Fid’ho
La llum i la tenebra són coses oposades. Allà on arriba la llum, desapareix la foscor. Igualment, el domini sobre els altres i el servei generós són coses oposades: el pecat del primer s’anul·la amb la pràctica del segon. Més encara: tothom qui fa de la seva vida un aliment per als altres, queda lliure de l’acció perversa dels dominadors, encara que aquests no se n’adonin . En el meu cas, els dominadors es pensaven que em prenien la vida; el cas és que era jo qui donava generosament la meva vida. Ningú no me la va prendre; vaig ser jo que vaig donar-la voluntàriament. Per això sóc el Ressuscitat: visc donant la vida.

Evy
Segons això, només vivim de debò quan ens fem aliment per als altres. Si algú ens pren la vida, simplement fa afectiva la nostra donació. Això capgira del tot la manera habitual d’entendre les coses!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress. Designed by elogi.