TERTÚLIA. 2 Quaresma. Any C

febrer 17, 2013 Pere TERTÚLIA en espiral.

Diumenge 2 de quaresma. Any C.

Lectures i Apunts d’homilia.

RELECTURES.   (Si voleu tenir en un sol arxiu totes les RELECTURES, cliqueu a RELECTURES TOTES)

 ========================

EVANGELI. (Lluc 9,28b-36).

En aquell temps,

Jesús prengué Pere, Joan i Jaume

i pujà a la muntanya a pregar.

Mentre pregava,

es trasmudà l’aspecte de la seva cara

i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant.

Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell.

Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos,

i parlaven del traspàs d’ell,

que s’havia d’acomplir a Jerusalem.

Pere i els seus companys estaven adormits profundament,

però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús

i els dos homes que eren amb ell.

Quan aquests anaven a separar-se de Jesús,

Pere li digué:

«Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt!

Fem-hi tres cabanes,

una per a vós,

una per a Moisès

i una altra per a Elies.»

Parlava sense saber què es deia.

Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí.

Ells s’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol.

Llavors del núvol estant una veu digué:

«Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.»

Així que la veu hagué parlat,

es van trobar amb Jesús tot sol.

Ells guardaren el secret,

i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.

TERTÚLIA.

Juli
Embolica que fa fort! Mai no havia llegit res tan irracional i complicat. Voleu dir que estava bé del cap aquest tal Lluc? Em sembla que l’única cosa sensata és quan diu que “no sabia el que es deia”…

Bet
Doncs, mira: ja som dos. A casa, abans de venir, me l’he llegit tres vegades! I cada cop se’m feia més complicat. Però és que, fins i tot, m’és impossible d’imaginar-ho. No sé com imaginar-me’ls aquests tres deixebles que s’hi troben embolicats… I això del núvol? Un núvol que parla?…

Magda
Jo ho veig com vosaltres, però em produeix la impressió contrària. Ja sabeu que considero Lluc un escriptor extraordinari, i això que comenteu m’ho acaba de confirmar. Només un bon escriptor és capaç de crear en el lector uns sentiments com els que acabeu d’expressar. I crec que és precisament el que Lluc intenta. És un relat de ritme trepidant, desconcertant. Produeix en nosaltres el mateix estat d’ànim que deurien tenir aquells tres pobres deixebles que necessitaven una experiència forta per poder entendre alguna cosa… Amb aquest relat, Lluc intenta crear en el lector aquest “trasbalsament” de què parleu.

Juli
A mi no m’ha trasbalsat per res. Al contrari: el que jo dic és que això no té cap sentit.

Bet
A mi tampoc no m’ha trasbalsat, però he de reconèixer que em sento força reflectida en aquests tres pobres deixebles de què parla. Ells, en menys de cinc minuts, passen de la despreocupació més absoluta (“dormien”) a la preocupació de fer-se un món apart dels problemes de cada dia (“instal·lant-se allà dalt, a la muntanya”), i a sentir-se atrapats per un núvol terrorífic que els deixa muts. Això m’ha passat a mi també algunes vegades. Te’n recordes, Juli, d’aquella discussió amb la Petita de casa? Va ser terrible! Jo hi era. Volia marxar, però no podia perquè, encara que la discussió era entre vosaltres dos, m’afectava directament. No podia marxar ni desentendre-me’n. Tampoc no podia intervenir-hi. Si ho hagués fet, hauria desequilibrat la “lluita”: haurien estat dos contra un, i la situació s’hauria trencat. Això hauria provocat una tragèdia familiar. Era absolutament necessari que en aquella lluita no hi haguessin ni vençuts ni vencedors. Jo volia fondre’m. Em sentia atrapada en una situació que m’afectava terriblement, i no hi podia dir ni fer res que pogués semblar que estava de la part d’algú. Ni un somriure, ni uns mirada de complicitat…

Juli
Me’n recordo perfectament. Va ser una discussió molt dura; i molt estranya.

Bet
Recordes quan va dir cridant tant com podia: “Estic segura que no m’heu parit perquè sigui la vostra ombra! Doncs, per què no em deixeu viure la meva vida!”. Només tenia 14 anys…

Juli
Va ser un xoc d’amors; de dos amors molt forts. Però no hi va haver trencadissa… O, potser, sí; potser es van trencar moltes cloves que havíem pensat que ens protegien, quan, en realitat, ens ofegaven. Mai no hauria imaginat que l’amor pogués ser tan violent!…
… Potser es refereix a això, el relat d’avui quan diu que “parlaven del seu traspàs que havia de succeir”. Reconec que aquella discussió va tenir alguna cosa de traspàs. Allà, alguna cosa va “morir” per sempre. Però estic segur que, si no l’haguéssim tinguda, ens hauríem perdut el millor de la nostra filla. I ella s’hauria perdut el millor que nosaltres li podem donar…

Víctor
O sigui: que aquest relat no t’havia trasbalsat per res, oi Juli?…

Juli
Ei, tu! Ara tu no te n’aprofitis!…
No parleu de “resurrecció”, a missa? Doncs, mira: aquí en tens un exemple ben concret. I amb passió i mort incloses…

Magda
La veritat és que, quan ens parleu de les vostres filles, ens feu molta enveja.

Bet
És sorprenent: amb la Gran no hem tingut mai cap problema especial. És una meravella. Però ha hagut de ser precisament la Petita, la rebel, qui ha transformat totes les relacions. Sortosament ha acabat bé; i ha estat meravellós. Realment hem tingut sort. És clar que ho veiem com a “pares”… Vosaltres podríeu dir el mateix dels vostres.

Víctor
Els vailets són diferents… A més: són encara molt petits. Les seves rebel·lies no passen de ser rebequeries per obtenir alguna cosa. I com que de vegades se’n surten…

Magda
La vostra Petita és dinamita pura. Us pensàveu que aquest era el seu gran defecte, i ella mateixa us ha demostrat que és la qualitat que la fa extraordinària. Enhorabona: per a ella i per a vosaltres!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress. Designed by elogi.