Textos de la Celebració ecumènica.

agost 8, 2014 Pere TEXTOS

FESTA MAJOR DE SANT FELIU.

CELEBRACIÓ ECUMÈNICA

Cants a càrrec del Cor parroquial.

Entrada dels Gegants.

Introducció.

Benvinguda.

(Paraules del president del Consell parroquial del Monestir).

Avui Sant Feliu estem de festa.

Tots els que hem vingut aquí ens mou el mateix sentiment: l’alegria de ser poble i de fer poble.

Els membres del Consell Parroquial del Monestir volem donar-vos a tots una benvinguda calorosa:

–         a la Comunitat Evangèlica de Sant Feliu que s’uneix a la festa de tots,

–         al Sr. Alcalde i als altres regidors que ens representen a tots,

–         a tots els membres de les diverses parròquies de la ciutat,

–         a tots els de casa que sentiu aquesta festa ben endins i

–         a tots els de fora que ens honoreu amb la vostra presència.

 

Sigueu tots benvinguts a aquest acte sota les voltes d’aquesta casa que és patrimoni de tots.

En primer lloc volem reconèixer la presència dels gegants de la ciutat i de la colla gegantera que enguany celebra els 60 anys. Els vostres gegants, aquí presents, que ofrenaran a sant Feliu unes flors, són un símbol de la nostra ciutat, que acompanyen tots els actes populars. Sigueu també benvinguts. Voldríem també que aquest acte fos un més dels festejos del nostre poble.
(Canticorum jubilo)

(Oferiment del ram de flors dipositat sobre l’altar).

Himne a Sant Feliu

 Motiu de la celebració ecumènica.

Ens plau reunir-nos avui, dia de la Festa de Sant Feliu, totes les comunitats cristianes de la ciutat per un acte ecumènic.

L’ecumenisme que és un mot al qual li donem un significat, gairebé exclusivament religiós, no ho hauria de ser. A tos els nivells és més important el que ens uneix que el que ens diferencia.

Som poble i voldríem, cadascú des del seu lloc, anar construint aquest espai de convivència amb responsabilitat, amb tolerància i amb compassió.

Som poble i no ens volem girar d’esquenes a cap persona ni a cap problema dels que la nostra ciutat pateix.

Som poble i la fe en Jesucrist, lluny de fer-nos estranys i separats, ens mou a unir-nos per tal que les xarxes socials que ens entrelliguen siguin encara més enfortides.

¿Com podríem celebrar la nostra festa major, els cristians de Sant Feliu, dispersats, dividits i, encara menys, enfrontats?

Avui som aquí les comunitats cristianes per donar fe de la nostra voluntat de construir junts, seguint l’Esperit de Jesús, la ciutat de Sant Feliu aportant-hi amb molta humilitat i molt realisme, lluny de tot triomfalisme del passat, tot el que nosaltres som capaços de fer.

Voldríem que la nostra ciutat acceptés la nostra senzilla, però sincera, col·laboració.

Ens sentim orgullosos de ser ganxons, de ser membres d’aquesta ciutat que el nostre Gaziel va cantar breument però inspiradament quan digué:

I que n’ets de ben plantada

dins un clot, com dins un niu,

tan fina i tan encalmada,

entre l’aigua assolellada

i el recer del bosc ombriu:

ai!, ciutat de Sant Feliu

arran de la mar salada.

Bona festa Major a tothom !!!

 

La festa

(D’un article, al full parroquial, de mossèn Pere Matamala)
La festa major és com una mena de fira on cadascú hi troba l’article que més li abelleix. Al cap i a la fi és bo que les festes populars connectin amb les diverses sensibilitats.

Cada vila –o ciutat- forma un col·lectiu, es presenta com un conjunt en les venes del qual hi corre la mateixa sang. La gent d’un aplec humà gaudim d’un mateix mar i ens refugiem a les mateixes cales, estimem com a nostres la Torre del Fum i el Passeig, compartim neguits i esperances, deambulem carrers i places que ens són familiars, tenim la dèria de conservar el patrimoni artístic i ecològic, ens agermanem per reclamar allò que ens  és necessari i sofrim per tenir una millor temporada turística…

Tot plegat va teixint un sentiment d’unitat, de poble. I aquesta consciència de navegar en el mateix mar, necessita expressar-se festivament aprofitant esdeveniments que han empremtat la vida de la comunitat.

A casa nostra, -s’ha repetit a tots els vents- les festes tenen generalment matriu religiosa. Hi rememorem que, gràcies a la intervenció del Cel, es va aturar una pesta, va arribar una pluja llargament desitjada, o bé el martiri d’un sant com Fèlix l’Africà…

Aquesta experiència, participada col·lectivament, desemboca en danses, cants, ritus…Així neixen les festes a casa nostra. La comunitat les estructura amb actes festius que envigoreixen i renoven el sentiment de solidaritat.

Les Festes majors d’avui s’han esfilagarsat si les comparem amb l’esperit que les animava temps ha. La força religiosa s’ha aprimat. Amb tot, val la pena de celebrar-les perquè si un valor estimable ha de presidir una població és el reforçament de tot allò que uneix.

La festa és la bella i noble expressió de la unitat -sempre en construcció, sempre a refer i, tanmateix, realitat tangible- d’un poble. Prendre-hi part en aquesta tasca amb esperit de servei, és una manera d’edificar el Regne de Déu.

Val la pena de posar l’accent, si ens alena la fe, en l’acció de gràcies a Aquell a qui devem l’aire que respirem i que és la nostra referència absoluta. És saludable de reconèixer que som una comunitat el bressol de la qual va ser l’evangeli de Jesús, testimoniat pels seus seguidors.

A Sant Feliu tenim la sort de copsar-ne signes clars i admirables, com la Porta Ferrada. La seva veu mil·lenària, quan aquest terrer era encara un ermot, trencà el silenci i es convertí en arcuacions de granit, en temple de carreus i en temple de pedres vives.

 

La PARAULA ens convoca. 

Ara anem a girar-nos de cara a la Paraula.
Ella ens ha congregat, Ella ens parla al cor, Ella ens anima, ens esbrossa el camí, ella ens dibuixa l’horitzó.
Disposem-nos a escoltar-la.

 Lectura bíblica. Joan 2:1-11.

Les noces de Canà

El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús.  També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles.  Quan el vi s’acabava, la mare de Jesús li diu:

-No tenen vi.

Jesús li respon:

-Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.

La seva mare diu als servidors:

-Feu tot el que ell us digui.

Hi havia allà sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Tenien una cabuda d’uns cent litres cada una.

Els diu Jesús:

-Ompliu d’aigua aquestes piques.

Ells les ompliren fins dalt.  Llavors els digué:

-Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.

Ells li’n portaren. El cap de servei tastà aquella aigua convertida en vi. Ell no sabia d’on venia, però els servidors sí que ho sabien, perquè ells mateixos l’havien treta. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu:

-Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor.

Així va començar Jesús els seus senyals prodigiosos a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.
(Vós sou, Senyor, ma fortalesa)

Reflexió.   (Joel Forster, 1/8/14)

Molt bon dia.
Em dic Joel i sóc un ganxó més, que he crescut aquí a Sant Feliu, i com a tothom, em salta a la vista que la Festa Major marca un punt àlgid de la nostra ciutat cada any. L’ambient estiuenc. Els concerts del festival, als gran escenaris, però també la música a racons amagats. Les activitats a la platja, com la cursa de pasteres. Els focs artificials que des de petit baixàvem al passeig a veure. I tots els visitants que vénen de fora per unir-se a la festa.

Són dies especials per a celebrar la vida aquí a Sant Feliu.

Acabem de llegir un text que parla de Jesús, fa més de 2000 anys, participant també a una gran festa. Si heu escoltat amb atenció, el text bíblic és com una finestra a un moment d’una pel·lícula. Tenim accés a veure unes noces succeint a la població de Canà, a la regió de Galilea, a l’actual Palestina.

És un moment de gresca. A la tradició jueva un casament no era “cosa petita”. Estem parlant d’una “petita festa major”, amb molts i molts convidats. La celebració s’estenia durant dies. Hi havia música. Hi havia un espai per gaudir amb veïns de la mateixa comunitat. Tota mena de famílies reunides. Hi havia bon menjar i, com diu el text, hi havia vi per a tothom.

Hi veiem a Maria, la mare de Jesús, participant com una ciutadana més. I també a Jesús, amb alguns dels seus primers deixebles, que també havien sigut convidats.

Qui escriu aquest evangeli és Joan. Si tinguéssim temps per llegir sencer el seu escrit complet, veuríem que Joan  situa aquesta festa a Canà tot just al principi del seu evangeli: al capítol 2. Si teniu una Bíblia a casa ho podeu comprovar: el primer lloc públic en el que Jesucrist es mostra i es “presenta en societat”, per dir-ho d’alguna manera, és una festa.

Jesús amb prou feines tenia 30 anys i serà la primera vegada que se’l veurà fer una senyal miraculosa. El primer acte públic de Jesucrist, el salvador… ¿Una festa amb música, menjar i vi? Xoca amb la nostra visió, però és el que diu la Bíblia!

Veure a Jesús gaudint d’una celebració com podria ser la nostra Festa Major trenca amb els nostres estereotips. La nostra espiritualitat pinta sovint un Jesús distant, místic, inaccessible.

¿Però qui és realment aquest Jesús? És “Déu fet home”, que significa que Déu s’ha convertit en un més de nosaltres. Que Déu que s’ha apropat, es posa al nostre nivell.

Jesús gaudia d’una festa, de la mateixa forma que plorava per la mort d’un amic més endavant en la seva vida, o va ser temptat, igual que ho som nosaltres sovint.

Teològicament, és el que es defineix amb la paraula “Encarnació”: Déu fet carn. Ell era 100% Déu. Però era també 100% humà.

Només així Déu mateix podia mirar-nos als ulls i comunicar-nos el seu missatge de tu a tu, de persona a persona.

Si tornem al text bíblic, se’ns parla d’una festa on s’ha acabat el vi, un dels ingredients essencials. I veiem a Maria que, potser per evitar que els nuvis quedin en evidència, demana a Jesús que intervingui. ‘Fes alguna cosa’, li diu.

Maria és conscient de qui és aquest Jesús. És molt més que el seu fill. Ella li reconeix tota la autoritat com personatge central. De fet, Maria treu l’atenció de sobre seva i la posa sobre Jesús. Creu en Ell, i per això diu als servents de la festa: ‘Feu-li cas, Ell sabrà que fer’.

Al text que hem escoltat, Jesús sembla reticent, però acaba fent una cosa que ningú s’espera.

Agafa unes piques, que segons la tradició jueva només servien per a que la gent s’hi rentés les mans abans de tocar els aliments. Demana que les omplin amb aigua.

Jesús els diu: “Ompliu aquestes piques fins a dalt d’aigua. Traieu-ne i porteu-ho al cap de servei”. (verset 8)

Què devien pensar els servents? Per què aquest home ens demana que agafem aigua i la portem al maitre? No ho devien tenir clar, però com Maria els havia demanat abans, els servents fan el que Jesús els hi ha ordenat. Confien en aquest home desconegut. Li fan cas, tot i que podrien qüestionar-lo. D’alguna forma aquest home sembla tenir una autoritat especial.

El resultat el sabem. L’aigua, de cop, s’ha convertit en vi. Quan presenten el nou vi, “creat” per Jesús, la gent queda molt sorpresa. No només és vi que era aigua, sinó que és molt més bo del que havien estat bevent els convidats de la festa fins al moment.

“Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats han begut molt, serveix els més ordinaris. Però tu has guardat fins ara el vi millor”. (verset 10)

L’escena acaba aquí, i el text bíblic acaba dient que aquest va ser el primer miracle que Jesús va fer, la primera senyal per confirmar que Ell era un home especial: l’enviat de Déu.

“Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell”, acaba el narrador de l’evangeli de Joan.

CONCLUSIÓ
Amb aquest episodi comença la vida pública de Jesús, tal com l’explica la pròpia Bíblia. En els propers 3 anys, fins que acaba morint en una Creu, diria una i una altra vegada que venia a portar una cosa nova.

Un vi millor, com a les noces de Canà.

Una aigua millor, com amb la dona samaritana. Un aigua que ens treu aquesta set profunda que sempre hem tingut i que res ha pogut apagar.

730 anys abans que Jesús naixés, Isaïes, un profeta de la mateixa zona, va dir:

«Oh, tots els assedegats,

veniu a l’aigua,

veniu els qui no teniu diners!

Compreu i mengeu,

veniu i compreu llet i vi

sense diners, sense pagar res!

Per què gasteu els diners

comprant un pa que no alimenta

i malgasteu el vostre sou

en menjars que no satisfan?

Isaïes ja estava parlant, de forma metafòrica, d’aquest home que havia de néixer 7 segles després.

Un Jesús sorprenent. Un Jesús que s’ofereix a sí mateix per a nosaltres, en el nostre lloc, a la Creu, de forma gratuïta. És el que la Bíblia defineix amb un terme molt important: la Gràcia.

Es possible que aquest Jesús proper, humà, que gaudeix d’una festa… sigui molt diferent al que ens havien explicat tota la nostra vida.

Però  és el que ens diuen les fonts més fiables, els documents històrics sobre Jesucrist més antics que podem trobar al món. Els 4 evangelis que trobem a la Bíblia. Cadascun ens parla de Jesús des d’una perspectiva diferent. 4 biografies que val la pena llegir i investigar per nosaltres mateixos.

Si ho fem, veurem una cosa interessant! La gent que el va conèixer fa 2.000 anys veia a Jesús com una persona diferent. Algú en qui es podia confiar. Algú que no els defraudaria, com molts líders d’avui en dia ens defrauden.

Maria, els deixebles, els servents, moltes persones més que el van conèixer.. Tots tenien expectatives amb aquest Jesús. Conforme avançava el seu ministeri, cada vegada creixien més les expectatives:

Què farà a continuació?

Com transformarà la realitat?

Com respondrà als fariseus, el religiosos de l’època? Què farà davant l’ocupació romana?

Serà capaç d’acabar amb les injustícies, i de satisfer els nostre desitjos més profunds?

Si us dic la veritat, jo també tinc expectatives sobre aquest Jesús.

Sóc encara força jove, i sense molta experiència encara. Però com tots els que hem passat per la universitat no em conformo amb respostes simplistes o amb el que altres em diguin sobre la religió cristiana. Vull descobrir sobre Déu per mi mateix.

I la meva conclusió, personal però ben real, es aquesta: Que seguir i creure en aquest Jesús no significa perdre la meva llibertat, tornar-me religiós i viure sota unes regles estrictes.

Crec fermament que aquell que convertia aigua en vi també pot donar un significat molt més gran profund a cada dia de la meva vida. Que Ell em pot sorprendre amb coses que mai hagués pensat.

Gaudim de la celebració d’aquests dies de Festa Major! Gaudim del regal de la vida conjunta com a ciutat!

I tant de debò, mentre gaudim d’aquests dies de festa, hi hagi algun moment en el que ens puguem preguntar, també: ¿És aquest Jesús proper alguna cosa més del que sempre havia pensat?

Moltes gràcies per la vostra atenció i molt bona festa.
(Signore delle cime)

 

Responem a la PARAULA.

Avui, dia de la festa major, volem tenir presents tots els qui viuen, treballen o estan a la nostra ciutat:

>Pensem, abans de tot, en aquells companys i companyes que han estat escollits per regir el nostre poble:

* que trobin en els altres ciutadans aquell acolliment, cooperació i agraïment de què són dignes pel servei que presten a la nostra ciutat.

* Que, en el compliment de les seves funcions, siguin impulsats per sentiments de justícia i de generositat envers tothom, i sobretot envers els qui passen moments difícils.

* Que siguin ferms en la defensa de cada ciutadà, de la convivència ciutadana, i del protagonisme inalienable que tota ciutat ha de tenir en la gestió de la seva vida de poble.
(Antífona adient cantada per la coral (i els assistents)).

>Pensem, amb agraïment i tendresa, en els nostres avis i àvies, i en tots els ancians; d’ells hem rebut la vida, la identitat, i moltes coses bones.

* Que, en la seva vellesa, se sentin respectats i estimats per tots.

* que gaudeixin d’un entorn de família i d’amistat que els permeti el goig de transmetre’ns els tresors d’experiència i de saviesa que han adquirit durant la vida.
(Antífona adient cantada per la coral (i els assistents)).

>Pensem també en els nostres infants:

* Que trobin en la ciutat un espai acollidor, i persones il·lusionades per acompanyar-los en el seu creixement.

*Que, en l’exemple dels més grans, puguin aprendre el civisme, la generositat i la creativitat necessàries per ser i fer poble.
(Antífona adient cantada per la coral (i els assistents)).
>Pensen en els que ara estan en plena joventut i en l’edat de la maduresa:

* Que tinguin l’oportunitat d’un treball creatiu i dignament remunerat.

* Que siguin escoltats i puguin sentir-se protagonistes eficients  de la vida de la ciutat i del país.
(Antífona adient cantada per la coral (i els assistents)).

>Pensem, d’una manera especial, en tots aquells companys i companyes visitats per alguna forma de sofriment:

* Que se sentin acompanyats per l’afecte i la solidaritat de familiars, companys i amics.

*Que trobin en aquesta seva ciutat aquells serveis indispensables en moments difícils.
(Antífona adient cantada per la coral (i els assistents)).

 

>En aquest moment solemne, eixamplem la mirada sentint-nos també ciutadans del món; d’aquest nostre món cada dia més globalitzat, i més depenent de la responsabilitat de cadascú:

*Que les persones de seny i de bon cor, que són la immensa majoria, aconsegueixin fer ridícula, indefensable i inviable tota forma de guerra o de confrontació violenta.

*Pensem en les guerres d’avui a  Síria, Palestina, Ucraïna, Nigèria, Etiòpia…Que els soldats que hi utilitzats tinguin la força i l’energia per rebel·lar-se contra els qui els impulsen a matar.

* Que els ciutadans de tots els països sapiguem, amb valentia i coratge, treure’ns de sobre la corrupció i les injustícies de companys desaprensius que abusen del seu poder o de la seva força.

*que tots junts  siguem capaços de crear un nou Ordre Mundial on tots els humans, amb els grups i pobles que vulguin formar, hi tinguin lloc i hi siguin plenament respectats.
(Antífona adient cantada per la coral (i els assistents)).

Pregària final i Comiat.

Oh Déu i Pare,

que heu suscitat en els humans el desig de viure i de conviure en pau i germanor:

acolliu aquestes pregàries que la fe en Vós

i l’amor al nostre Poble i al nostre Món ens han inspirat.

I doneu-nos el goig de sentir-nos escoltats.

Us ho demanem per Crist, Senyor nostre.

Goigs de St. Feliu.

Sortida del Gegants.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress. Designed by elogi.