Veu de les parròquies. La llei i la trampa.

març 27, 2014 Pere La Veu de les parròquies

La llei i la trampa.

Els corruptes que han causat la situació tan llastimosa que estem patint, són persones o organitzacions que falsegen la llei, no la transgredeixen, no la contesten, sinó que la desqualifiquen en nom de l’eficàcia o del pragmatisme.

El que fan és operar una lenta i silenciosa degradació de la confiança en les institucions i afavorir també una desconfiança  vers aquells que tenen com a missió mantenir i protegir la integritat de la llei. Per això es faran amics dels legisladors i els compraran amb diners o prebendes.

La corrupció s’empara en les bones formes per tal de negar les regles de joc de manera sorda i, gairebé, invisible. Els corruptes es vesteixen de “moderns” i ens fan veure que, si volem resultats, necessitem obrir camins fora la llei, deixant completament de banda la justícia i el bé comú.

La corrupció fa viure una multitud d’empreses de verificació i control, d’avaluació i dóna vida a molts bufets d’advocats que s’han especialitzat en el tema.

La corrupció multiplica els moviments financers descontrolats i les organitzacions criminals i afebleix els Estats. Hi ha una veritable carrera entre organismes privats, l’única finalitat dels quals és el  lucre financer, i els estats i els organismes internacionals que intenten fer complir les lleis sense sortir-se’n.

Els defraudadors són més potents i tenen més recursos que els inspectors d’hisenda.

I no parlem aquí del petit regal que pot rebre un funcionari de poble, sinó dels mils de milions que transiten sense control entre els grans inversors de les finances globalitzades capaços d’arruïnar països enters. La corrupció es situa en l’àmbit de les grans finances descontrolades. És la divinització del mercat.

Moltes pràctiques corruptes en els països avançats busquen donar una forma legal a tota mena d’abusos ocults i no fàcils de fer aflorar, que tenen com a finalitat el guany sense límits en profit propi siguin quines siguin les conseqüències pels demés ciutadans. És l’avariciós de l’era d’internet.

Hi ha un control exagerat dels individus i un descontrol absolut dels grans fluxos de capital que busquen el seu repòs en els paradisos fiscals, paradisos ben protegits per la mà invisible del Mercat.

Diu el Papa Francesc: “La necessitat de resoldre les causes estructurals de la pobresa no pot esperar…Els plans assistencials només són respostes passatgeres. Mentre no es renunciï a l’autonomia absoluta dels mercats i de l’especulació financera, atacant les causes estructurals de les diferencies, no es resoldran els problemes del món”

Javier Elzo


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress. Designed by elogi.