Veu de les parròquies. Recuperant els valors.

gener 31, 2014 Pere La Veu de les parròquies

Recuperant els valors…

Des que va començar la crisi actual hi ha una paraula cada cop més present en les boques de periodistes, sociòlegs, politòlegs i polítics: els valors. Diuen que hem perdut els valors i que els hem de recuperar como sigui, però a què es refereixen?

El diccionari de la Reial Acadèmia defineix la paraula “valor” –entre d’altres– de la següent manera: “principis ideològics o morals pels quals es guia una societat”, o “punts de referència segons els quals una persona es pot orientar“.

El fet és que ens trobem davant d‘uns canvis dramàtics de valors durant les darreres dècades. Per citar un exemple: què era fa només 30 anys un matrimoni o una família i què és avui? Matrimonis homosexuals amb nens adoptats, pares i mares solters, famílies reconstruïdes amb fills de diferents progenitors. Abans un avi o una àvia tenia varis néts i nétes, però avui un nét o néta té diferents avis.

En canvi, avui dia, la generació jove defensa amb fermesa un valor com és el comerç just. Parlant sobre la desigualtat en el repartiment d‘aliments ens plantegen reptes com que pensar que 870 milions de persones en el món pateixen malalties per desnutrició, mentre el doble d’individus estan malalts i amb sobrepès per menjar massa. I què dir de la doble moral entre molts polítics o institucions eclesials?

Abans els valors els marcaven l’escola i la religió. Fins el final del segle XIX els deu manaments eren la base dels valors en els països occidentals. Avui, en canvi, són els cercadors com Google i les xarxes socials com ara Facebook o Twitter d‘on traiem els valors.

El polític alemany i ateu (!) Gregor Gysi va dir fa no gaire que “una societat sense Déu també és una societat sense valors”. En altres paraules: qui vol resoldre la qüestió dels valors sense Déu s‘està equivocant. El poeta i escriptor rus Fiódor Dostoievski digué: “Un món sense Déu sempre acaba en el caos”.

Acabo amb quatre valors importants per a un cristià que vol ser deixeble del Déu viu:

1. L‘ésser humà té dignitat perquè és una criatura de Déu, fet a la seva imatge, estimat, cuidat i respectat. Amb aquests ulls un cristià ha de mirar el pròxim, sense fer cap excepció. Cap persona és producte d’una casualitat, ja tingui la síndrome de Down o la malaltia d‘Alzheimer.

2. Hem de declarar la guerra al déu Mammon, a l’avarícia i la cobdícia. Els diners són com el fertilitzant: si el reparteixes bé, tindrà molt efecte, però si el deixes tot amuntegat, comença a fer pudor.

3. Tot allò que sembro, més tard o més d’hora ho recolliré. Això m‘ajuda a viure cada dia de forma responsable davant Déu i els demés.

4. Practicar a diari la regla d‘or segons l‘Evangeli de Sant Mateu: “Feu als altres tot allò que voleu que ells us facin”.

Es cerquen cristians autèntics que practiquin els valors bíblics perquè aquest món necessita urgentment punts de referència perquè tothom es pugui orientar.

 

Arnold Forster, Església Evangèlica Sant Feliu de Guíxols


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Powered by WordPress. Designed by elogi.